«M’han dit que no tinc os per posar-me implants». És una frase que pot semblar el final del camí. Tanmateix, tenir poc os no vol dir automàticament que no hi hagi tractament. Vol dir que cal estudiar on en falta, quant en falta i quines dents volem recuperar.
De vegades es pot col·locar un implant sense reconstruir la zona; en altres casos convé preparar primer l’os. L’important és que el pla permeti tenir unes dents útils, estables i que puguis netejar. En aquesta guia t’expliquem les diferències perquè entenguis la proposta que rebis a la consulta.
Què vol dir realment tenir poc os?
Un implant necessita una base d’os que l’envolti i el sostingui. Pot faltar alçada, amplada o totes dues. Per això dues persones que han perdut el mateix queixal poden necessitar tractaments diferents: una té una zona estreta; l’altra, poc espai sota el si maxil·lar o damunt d’un nervi.
Després de perdre una dent, la forma de l’os canvia. La periodontitis, les infeccions i algunes extraccions també poden deixar defectes. La geniva pot semblar normal des de fora i, tot i això, no mostrar el volum disponible a sota. Una fotografia del somriure no és suficient per decidir-ho.
Com se sap si necessito un empelt?
La valoració comença per tota la boca: genives, dents veïnes, mossegada, antecedents de salut i medicació. Quan està indicat, el CBCT —un escàner radiològic en tres dimensions— ajuda a mesurar l’os i a localitzar estructures que cal protegir. En canvi, un escaneig intraoral registra principalment les superfícies de les dents i les genives: són proves diferents.
La planificació també ha de començar per la dent que vols recuperar. No n’hi ha prou de trobar un lloc on càpiga un implant: la seva posició ha de permetre una corona o una pròtesi que funcioni i es pugui mantenir neta. Pots demanar que t’ensenyin a les imatges què limita el teu cas i què canviaria amb cada alternativa.
Quines opcions hi ha quan falta os?
1. Aprofitar l’os disponible quan és suficient
En determinats casos, un implant curt o una distribució diferent dels implants pot evitar un empelt. No és una solució universal ni una tècnica «sense os»: continua fent falta una base adequada. El consens de l’ITI sobre implants curts recull aquesta possibilitat, amb resultats que depenen de la selecció del cas i del seguiment.
La pregunta útil no és si l’implant és més llarg o més curt, sinó per què aquesta opció és raonable per al teu os, la teva mossegada i les dents que sostindrà.
2. Augmentar el volum amb un empelt
Un empelt ajuda a crear o mantenir l’espai on es vol formar os. Es pot utilitzar os del mateix pacient, materials processats d’origen humà o animal, materials sintètics o combinacions. Segons la tècnica, una membrana protegeix la zona durant la cicatrització. El material no es converteix en una base preparada per mastegar el mateix dia.
Els defectes petits es poden tractar alhora que es col·loca l’implant. Quan la reconstrucció és més gran o no es pot aconseguir una estabilitat adequada, se sol plantejar per etapes. La informació de Cambridge University Hospitals sobre empelts explica per què l’anatomia i el volum necessari canvien el procediment.
3. Elevar el si maxil·lar si falta alçada a la zona posterior superior
Damunt dels queixals superiors hi ha el si maxil·lar, una cavitat d’aire. Si hi ha poca alçada d’os a sota, es pot valorar una elevació de si: s’aixeca amb cura la seva membrana per crear un espai on col·locar material d’empelt quan la tècnica ho requereix. No consisteix a omplir tota la cavitat.
Hi ha accessos diferents segons l’os disponible. L’implant es pot col·locar en la mateixa intervenció o després de la cicatrització. Entre els riscos específics hi ha el trencament de la membrana i la infecció; de vegades obliguen a canviar o ajornar el pla. Pots ampliar l’explicació a la guia d’elevació de si de Cambridge University Hospitals.
Com seria el tractament, pas a pas?
Pas 1. Entendre el problema i acordar l’objectiu
Explica què et preocupa: no poder mastegar, portar una pròtesi que es mou, la por a la cirurgia o quedar-te sense dents durant el procés. Porta la llista de medicació i les proves prèvies que tinguis. La primera decisió és quin resultat es busca i quines opcions el permeten.
Pas 2. Preparar la boca
Abans de la cirurgia es tracten els problemes que la puguin comprometre. Es revisen la higiene, la salut de les genives, el tabac i les malalties que influeixen en la cicatrització. No deixis cap medicació pel teu compte: qualsevol ajust s’ha d’acordar amb els professionals responsables.
Pas 3. Reconstruir i col·locar els implants, alhora o per etapes
El pla ha de deixar clar què es farà en cada intervenció. Una cirurgia petita es pot fer amb anestèsia local; una reconstrucció extensa requereix una altra organització. Pregunta també quina solució provisional podràs utilitzar i si hi haurà moments en què no s’hagi de recolzar sobre la zona operada.
Pas 4. Comprovar la cicatrització abans d’avançar
Que la geniva s’hagi tancat no vol dir que l’os estigui preparat. Els controls permeten decidir quan passar a la fase següent. Guy’s and St Thomas’ descriu períodes habituals de diversos mesos per a la maduració d’un empelt; el termini concret canvia segons la tècnica i l’evolució. És una orientació, no una data garantida.
Pas 5. Col·locar les dents i mantenir-les
La pròtesi es dissenya per a la teva mossegada i perquè la puguis netejar. Si vols conèixer aquesta part del procés, pots llegir com es col·loca un implant dental pas a pas. Després, el tractament continua amb higiene i revisions.
Fa mal? Com serà la recuperació?
L’anestèsia s’utilitza per controlar el dolor durant la intervenció. Després hi pot haver inflamació, molèsties i hematomes. La intensitat depèn de la cirurgia i de cada persona. Rebràs indicacions sobre alimentació, neteja, activitat i medicació; no tots els pacients necessiten la mateixa pauta.
Organitza els primers dies amb marge i pregunta abans quan podràs treballar o fer exercici. Si apareix dolor que empitjora, febre, supuració, sagnat que no s’atura o una obertura de la ferida, contacta amb l’equip. Després d’una elevació de si hi ha precaucions addicionals, com evitar mocar-se durant el període indicat. Si tens dificultat per respirar o empassar, busca atenció urgent.
Preguntes freqüents
L’empelt pot fallar?
Sí. Es pot infectar, exposar o no generar el volum esperat. Això no sempre vol dir perdre tota possibilitat de tractament: primer s’identifica què ha passat i després es decideix si convé esperar, repetir-ne una part o triar una altra alternativa. Cal parlar d’aquesta possibilitat abans d’operar.
Sempre han de treure os d’una altra part del meu cos?
No. Depèn del defecte i de la tècnica. Pregunta d’on prové el material i per què es proposa. També pots comentar preferències personals o religioses sobre materials d’origen animal o humà.
Puc portar dents mentre cicatritza?
En molts plans es preveu una solució provisional, però el disseny i l’ús han de protegir la ferida. No es pot prometre una pròtesi fixa immediata en tots els casos. Convé acordar aquesta part abans de començar, especialment si afecta dents visibles.
I si no em vull fer un empelt?
Pots demanar que t’expliquin les alternatives: implants amb una altra distribució quan sigui viable, un pont, una pròtesi removible o, en determinades situacions, no reposar aquell espai. També hi ha casos de pèrdua òssia severa que necessiten valoració en un equip amb recursos específics. L’elecció es fa comparant beneficis, límits i manteniment.
Fer el primer pas a CHC
A CHC Clínica Dental, a Barcelona, podem valorar la teva situació i explicar-te el tractament d’implants dentals amb un pla comprensible. No cal que arribis sabent quina cirurgia demanar: pots venir amb el teu dubte i les proves anteriors. Estudiar el cas permet distingir què cal fer i què es pot evitar.
Parla amb la clínica per WhatsApp per sol·licitar una valoració. La cita es confirma amb el nostre equip.
Fonts clíniques i lectura addicional
A més de les referències enllaçades al text: Leeds Teaching Hospitals: valoració i tractament amb implants; Guy’s and St Thomas’: empelts ossis; cures de l’empelt menor. Informació consultada el 13 de setembre de 2026. Aquesta guia orienta; la indicació es decideix després d’una exploració.
